Arxiu del blog

dissabte, 9 de juny de 2012

LA GÀBIA.

La cel.la mes inviolable és aquella de barrots invisibles. Es la nostra cel.la.
La presó on vivim, on somiem en construir la nostra felicitat.
El millor carceller, la inconsciència. Si no saps que ets presoner, mai fugiràs. Tanquem la porta de la gàbia, tres voltes al pany i llencem la clau fora, tot el més lluny que la força de la nostra covardia ens permet.
Des de la torre del castell on estem captius, els ulls sols veuen boires. El que sabem, el que descobrim, el que aprenem, el que veiem es el que ens ensenyen.
El que volen que veiem.

Sap el sistema que ens mantindrem dins la gàbia si tenim por. El bon reclús es el que no vol fugir.
I això es el que som, captius covards, enganyats i atemorits. No volem fugir. I no som conscients.
Tanquem el pany i llencem la clau ben lluny.
Fins i tot pot ser que la porta de la gàbia estigui oberta.
Pot ser no hi ha porta.
Tant es, tenim por a la utòpica llibertat.

Constants imatges, missatges constants ens recorden punyents i perseverants el que ens pot passar fora de la presó.
Nens esquifits, de mosques amics, moren famolencs sobre pits trencats de mares amb ulls petris.
Fam!
Guerres entre persones que, esquarterades, romandran en voreres de ciutats llunyanes.
Crueltat!
Dolor!
Por!

Mai arriscarem el "ben estar" de la gàbia, perquè constantment ens recorden que hem de tenir por.
Que tenim por.

Perquè aquí seguim fent el que fem, allà els nens han de morir entre mosques.

4 comentaris:

  1. Realment real...
    Mentre tinguem algo per perdre no intentarem sortir de la gàbia.

    ResponSuprimeix
  2. EL PROBLEMA ÉS QUE HAN ACONSEGUIT ANULAR-NOS LA CONSCIÈNCIA. SI NO HI HA CONSCIÈNCIA DE SER PRESONER, NO APAREIX NI TANT SOLS LA NECESSITAT D'ESCAPAR-SE. A AIXÒ LI SUMES EL CONFORMISME I JA HO TENIM. VIURE SUBMISOS I DESITJANT QUE NO ENS TREGUIN LA BOTA DEL CAP, AIXÍ TENIM EXCUSA PER NO AIXECAR-NOS.
    QUINA POR... POTSER DRETS LA FALTA DE COSTUM ENS FA MAREJAR I PODRÍEM CAURE. SENSE REFLEXIÓ NINGÚ ENCERTA A VEURE QUE CAURE SERIA EL MATEIX ESTAT EN EL QUE ENS TROBEM SI NO ENS AIXEQUEM...
    MOLT BONA REFLEXIÓ COMPANY, UNA ABRAÇADOTA

    ResponSuprimeix
  3. Hola Victor, els he llegit tots i em quedo amb aquest, una descripció perfecta de la nostra societat. Realment, escrius molt bé, m'agrada molt ¡¡¡

    ResponSuprimeix
  4. Segueix escribint, esperem impacients els següents... A mi m'han agradat tots, però principalment els de ficció i, com no., el de la colla.

    ResponSuprimeix

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguidors