Arxiu del blog

dimecres, 17 de maig del 2017

Ball del Casino.

SENYORES I SENYORS,
ARRAMBANT-SE.

SENYORES I SENYORS,
EN BALLS DE SEDUCCIÓ.

GIRAVOLTES I TALONS
FIGURES I DANCES,
RECORDEN QUE VAN SER,
ENYORANCES.
SOMNIS DINS LA FOSCOR
IMATGES DE RECORDS.

SENYORES I SENYORS,
ARRAMBANT-SE.

UNA LLUNA DE MIRALLS,
EMPURIES AL SALÓ.

SABATES DE XAROL,
PERFUMS I CORBATES.

SENYORES I SENYORS,
EN BALLS DE SEDUCCIÓ.

dissabte, 23 de juny del 2012

DIABLES! Es Sant Joan!

Salabró del mediterrani, flaire de pólvora,                     enigmàtica nit menuda.

Fòsfor! 

Guspires mil colors, mistos garibaldi, traques, pets i bengales del sol.
Coca de pinyons, de cabell d'àngel i llardons.
Cava embriagador i un altre cop, mil cops... Mediterrani!
Barret i roba vella, il.lusió, màgia i un xic de por.

No passaran!

Surten diables del ventre de la foscor,
surt el Drac parint foc pels queixals,
surten timbals, simfonies dels trons!
Plovisqueixen centelles des de paraigües de foc
corrent amunt pel carrer, avall pel passeig.

Danses a la plaça, cabrioles sota llànties mudes de llum.
Floren ritmes indis des del "surdo" i els estels més jovenívols cauen del cel per giravoltar les llambordes de la vila.

No passaran!

La lluna s'amaga, que ja torna el Drac.
La jove s'amaga, que els Diables la volen empaitar.
L'avia s'amaga, que els Tabals la fan tremolar!
Xiquets sota barrets de palla i mocador al coll, desafiadors d'impossibles tornen a cridar:

No passaran!

Però sempre ho fan.
Sempre passen.
Per que són de Diables!
Per que són del Drac!
Per que són de Tabals!
Per que són de Sant Andreu!


Les fotografies son de l'Ana Moreno, gràcies Ani!
Dedicat a la Colla de Diables de Sant Andreu de la Barca.

dissabte, 9 de juny del 2012

LA GÀBIA.

La cel.la mes inviolable és aquella de barrots invisibles. Es la nostra cel.la.
La presó on vivim, on somiem en construir la nostra felicitat.
El millor carceller, la inconsciència. Si no saps que ets presoner, mai fugiràs. Tanquem la porta de la gàbia, tres voltes al pany i llencem la clau fora, tot el més lluny que la força de la nostra covardia ens permet.
Des de la torre del castell on estem captius, els ulls sols veuen boires. El que sabem, el que descobrim, el que aprenem, el que veiem es el que ens ensenyen.
El que volen que veiem.

Sap el sistema que ens mantindrem dins la gàbia si tenim por. El bon reclús es el que no vol fugir.
I això es el que som, captius covards, enganyats i atemorits. No volem fugir. I no som conscients.
Tanquem el pany i llencem la clau ben lluny.
Fins i tot pot ser que la porta de la gàbia estigui oberta.
Pot ser no hi ha porta.
Tant es, tenim por a la utòpica llibertat.

Constants imatges, missatges constants ens recorden punyents i perseverants el que ens pot passar fora de la presó.
Nens esquifits, de mosques amics, moren famolencs sobre pits trencats de mares amb ulls petris.
Fam!
Guerres entre persones que, esquarterades, romandran en voreres de ciutats llunyanes.
Crueltat!
Dolor!
Por!

Mai arriscarem el "ben estar" de la gàbia, perquè constantment ens recorden que hem de tenir por.
Que tenim por.

Perquè aquí seguim fent el que fem, allà els nens han de morir entre mosques.

dimarts, 29 de maig del 2012

PECAT " XXX "

El pecat sempre ha estat present en la seva vida.
Una educació religiosa estricte. El seu matrimoni amb la Magdalena, una fidel i practicant catòlica. Implicada. Impregnada per Deu.
Per no caure en ell, el pecat sempre ha estat present.


Avui però, en Joan està disposat a pecar. Te aquella edat on quan els dies passen, son un dia menys.
Ara, en Joan vol descobrir, vol conèixer, vol saber si allò que ha escoltat d'amagades es veritat.
Joan ha mullat el ciri tres cops en tota la seva vida.
Amb la seva dona.
Te tres fills.
No va ser sexe.
Va inseminar.


Ela nens estan fora, de campaments amb l'esplai de l'Opus, "Formació Espiritual a la Natura". Desprès de la missa de la tarda, la Magdalena marxarà per col·laborar amb els menjadors socials de la parròquia. No arribarà fins tard. Hi han unes hores per estar sol. Per saber, per descobrir... per pecar!


A l'homilia, al costat de la seva dona, es sent observat. Els seus pensaments impurs el delaten. Durant el sermó, el mossèn el mira, la seva dona, de reüll, el mira.
Ho saben! Ho saben!
Però una escalfor, una fogositat interna l'impulsa a no parar. En Joan avui vol sexe. Tot el sexe. Sexe pecat. Sexe impur. Sap que es el camí a l'infern. Però una escalfor interna  el farà no parar. Avui sexe! Sexe dur!


A la porta de l'església s'acomiada de la Magdalena tot dient que està orgullós d'ella. Ah!... I que no tingui pressa, que ell a casa estarà bé.
" Segur que si, amor meu" , diu la Magda, " Deu estarà al teu costat, Joan".
I en Joan pensa que a Deu, avui, li pujaran els colors.


Barret calat, ulleres de sol fosques, el coll de l'abric amunt. Misteriós com l'home invisible d'en Wells, camina deu minuts, dos carrers i a la dreta, creua una petita plaça, un a l'esquerre i ja hi es.
El vídeo club! Pornografia!
A les portes de l'infern mil forces lluiten dins la seva anima. Però una sola força que neix i es propaga des de els seus genitals el fan entrar a la botiga de DVD's.
Els seus ulls estan dins un núvol gris, te vergonya de mirar, d'escollir. Tant es, qualsevol estarà bé.
Allarga la ma i agafa la pelicula. Tres creus com las de Crist, però caigudes i vermelles:
                                                     " XXX "
Va al mostrador, paga i marxa. Ha estat rapit. No ha estat difícil. Es clar, en aquest negoci els homes com ell son normals. Clients del pecat.


Poca estona desprès tot està llest per entrar dins el mon de la luxúria. Pantalla plana de quaranta polsades. Aparell amb la pel.lícula dins. El seu millor pijama de seda, suau. Una cigarreta, una copa de licor amb un glaço de gel. Un "clinex".
Seu a la  butaca, la seva butaca. Es relaxa, tanca els ulls. Està excitat, està trempat. Tot llest. Preparat.
Respira fons i prem el boto: " Play ".
...
....
.....


...... apareix Vin Diesel.











diumenge, 6 de maig del 2012

EXTRA-TERRESTRES A LA MAR BELLA.

Fa dos dies que no sortim de casa.
Cremen cotxes. Cremen contenidors. Crema tot.
L´exèrcit està al carrer. No se quan acabarà això, però se quan va començar.


Barcelona, estiu del 2013.


Ells varen arribar a Barcelona. Va ser considerada la noticia més important de l'historia de la humanitat.
Per que Barcelona va ser la ciutat escollida? Ningú ho sap. Simplement van aterrar aquí.
Una nau que evidentment no era del nostre planeta i de dimensions magnànimes va escollir el front litoral de la ciutat per aturar-se i restar surant unes desenes de metres amunt la Mediterrania.





Aviat la gent va passar de tenir por a una possible invasió alienígena a saber que eren bona gent, amics.
En un acte de cortesia la nau es va retirar uns metres blau endins per no robar els raigs de sol als banyistes de la Barceloneta. Evidentment eren una civilització superior.

Diuen que van haver-hi contactes amb les autoritats civils i militars del nostre planeta. Que venien amb bones intencions. Tenien una proposta il·lusionant per a tots nosaltres.
Amb educació i respecte van demanar permís per poder baixar i conèixer la ciutat. Volien descobrir-nos.
I així els carrers de Barcelona es van omplir de turistes extra- terrestres. No penseu pas que eren estranys éssers "tripids, bidigits i policromats fosforits" sota dues antenes, no. Eren com nosaltres. Això si, es veia de lluny que sa seva alimentació era prou equilibrada. Pot ser els havien escollit i seleccionat per donar una bona imatge. Tant elles com ells semblaven sortits de la serie televisiva ¨els vigilants de la platja¨... però en versió intel·ligent.
Tenien un saber estar, una educació, ostres tu!...sempre un somriure i un desig de conèixer, relacionar-se. Si jo crec que van fer bons amics entre la gent de la ciutat!
Els podies veure fent "xanetes", gaudint de les "bombes" a la Cova Fumada, anxoves a les terrasses de la Rambla del Poble Nou, vora el Casino de l'Aliança. Te'ls trobaves per Ciutat Vella, giravoltant al Tibidabo, tastant fruita a la Boqueria o prenent el sol a la Mar Bella.

Els caps polítics de tot el planeta varen acudir a la trobada que es va fer al Palau Sant Jordi. Va ser on ells oferiren la seva proposta: Integració al que ells van anomenar "Cooperativa dels Planetes". Lliure circulació per mons a descobrir, coneixements per teràpies i tecnologies mediques. Coneixements i accés a fonts d'energies netes, sostenibles, inesgotables i gratuïtes. Adéu a la fam, a la pobresa. Tot-hom tindrà el seu lloc a l'univers.
Res a canvi. Encantats de conèixer-nos, feliços de comptar amb nosaltres.

Més de dos milions de persones vingudes d'arreu del mon, amb llàgrimes als ulls, es van acomiadar dels nous amics un dia de finals d'estiu. Il.lusions i noves amistats que s'allunyaven del nostre planeta en espera d'una resposta.
A principis d'octubre tots els mitjans informatius "independents" varen publicar la noticia: No hi haurà tracte!
Diversos serveis secrets i agencies d'informació tenien dades consistents que conduïen a pensar, amb grans fonaments, que en realitat els extra-terrestres ens volien envair, colonitzar i sotmetre.
Visca la Terra lliure!
Desencís, desil.lusió, tristor profunda... incredulitat. De tocar el cel a retornar al nostre infern. El nostre es un infern dissenyat i calculat com a tal.
Poc abans de Nadal es va saber la veritat. La premsa en general, pot ser des de la seva fundació, ha estat sotmesa als poders d'una minoria. Però les xarxes socials varen ser les encarregades de difondre la veritat.
Que ens mengem el petroli amb patates?
Que deixarem de vendre medicaments?
Que s'acabat el negoci de les armes?
Que es perden els privilegis derivats de l'explotació humana?
Au! Vinga, va!
Des del principi de la humanitat les coses son com son, i ara no canviarà tot per uns que venen d'un altre planeta. Que un nen mori de fam es necessari, un preu assumible.

I la gent d'arreu del mon va sortir al carrer.
I els de sempre, en nom de la pau i l'ordre públic, de la democràcia i estabilitat social, varen treure els exèrcits. 

Cremen cotxes, cremen contenidors, crema tot.
Crema un crit d'angoixa.
Torneu, si us plau, torneu!
Nosaltres som la Terra!







dilluns, 23 d’abril del 2012

SANT JORDI

SANT JORDI?

Desitjo en un dia com el d'avui i com a primer escrit d'aquest blog, fer una serie d'aclaracions i reivindicacions:

PRIMER: Mai he estat un delinqüent, i molt menys un segrestador.

SEGON:  La nostra era una historia d'amor, d'amor sincer. Ella sempre va acudir a mi per la seva pròpia      voluntat.

TERCER: Ell no era més que un pobre mercenari enviat pel pare de ella que sempre es va oposar a la nostra relació. Mai es va enfrontar a mi doncs jo vaig optar per evitar la violència.

QUART:  No es cert que de la meva sang florís una rosa. Es tractava d'un roser curat personalment per mi i com a ofrena a la meva estimada.

CINQUÈ: Tant la meva princesa i jo varem optar per no explicar mai la veritat ni desmentir les fantasies del tal Jordi i d'aquesta manera poder continuar amb la nostra apassionada historia d'amor d'una forma secreta.

Així doncs, de Sant Jordi res. SANT DRAC!

Apa, bona diada-

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguidors